The elaborate traditional costume of Valencia — the silk fallera dress, combs and jewellery worn during Las Fallas and other festivals, photographed in detail.
“Eres la vergonyosa princesa enamorada, Que, al trovador al vore dins son palau dormit Lo front viril li besa y fuig apresurada, Fentli somniar tal volta que una impalpable fada Per ell baixá dels astres en la callada nit.”“¿Serás infantil verge, que en l’ánima amorosa Encara amagat guarda lo seu desig incert? ¿Serás amant doncella? ¿Serás honrada esposa? ¿Serás lo capoll tendre, ó la esclatada rosa Que les enceses fulles al sol d’estiu ha obert?”“Acepta, com no hu cregues de ta grandesa ultratge, La humil flor que en penyora de tendre vasallatge. Te du lo Trovador” “Es que obedixch, como sempre, a mon ingrat planeta, Puix pera cantar glories jo no naixquí poëta: Soch llágrima entre rises, soch en lo cant suspir; Soch la inquietut horrible de aquell que un gran be espera Soch núbol de tronada, que en plena primavera Del cel tapa’l safir.”“Reviu, y como al alba, tot en lo mon desperta, Se sent per ahon tu passes flaryor de flor uberta Palpitejar de ales, remor de místichs cants” “Altar ahon se desposen romeu ab sa Julieta, Ahon Madalena plore sa joventut inqueta, Y Ofelia, cantant, sembre ses desfullades flors; Ahon Dante s’agenolle pensívol, y en sos brassos Andrómaca afligida estrenya ab tendres llassos El millor dels tresors.”“Avuy la ciencia adusta se llansa pahorosa, Com altre temps Minerva, de Venus envejosa. Amor, contra tu empunya, lo ceptre’t vol llevar… ¡Mes no será! En tant vixca doncella que’t nomene, Y un sol poeta’t cante, ó un cor de mare alene, ¡Tu tindrás un altar!”.“Mes les socials revoltes no abatiran ta testa, que fins los peus no arriba bramant eixa tempesta de qui per nort y brúixula té Patria, Fe y Amor” “Nosaltres, los teus súbdits, damorisíssim temple, En germandat sumisa, com al progrés li plau, Als súbdits d’altres lluytes donantlos bon eixemple, Obrim en ton imperi lo mitológich temple, Posant en la ma esquerra lo símbol de la Pau”“Els teus llavis fan enveja A eixos rastres de coral, Y les teuhes dents son perles, Que ton somriure agraciat Amostra pera vergonya De les perles naturals”“Si se salva del naufragi, la desgracia el fa més fort Y torna a lluytar lo náuger, Sempre ab lo mateix ardor; Així, quan més se’l majaca, Lo ferro se fa més dols, Així l’or se purifica, Quan més se l’arrima al foch”“Sota els meus peus la mar blava, Sobre’l meu cap lo blau cel, Y jo al timó de la barca, Tan llaugera com lo vent, D’aqueixa inmensa planura Lo rey absolut me crech.”“Es jove, es rica, es bella, y envers que los ulls gira, Sols li oferix grandeses son esdevenidor; Mentres que lluny s’anyora l’arab que la sospira, Y ella en ses alters cúpules fa segles ja que ovira Lo signe redentor”“Les banderoles passen, demprés les capritjoses Dances que representen les quatre parts del mon; Los carros triomfals tiren joguines primoroses, Y fan, al passar, probes, les banderes famoses Que dels oficies son”.“Canteula á tot’hora, doncelles hermoses; Alsala en tes feynes, gentil llaurador; Puix ¡ay! Mentres sonen ses notes gracioses, Viurá nostra historia, de gestes glorioses, Viurá nostra mare, la mare del cor.”“No puch cantar! La veu que altres vegades Brotá sentida en desacort endeja, Se m’anuga gelada en l’aspra gola Y torna al pit sens traduir ma pensa.”Pera llohar dun hom la hermosa gesta, Si sols sent en ses fibres la vergonya Del delinqüent y del damnat la pena!”“De sobte veuen les oronetes Mitg amagada per lo fullám, Blanca barraca del sol defesa Per verdes parres y figuerals. De goig reblides l’espay alegren, Y cap á terra lo vol baixant, Unes a altres cridant se diuen: -“¡No es necesari passar de llarch!…”“Arbres del boscaje, roures, pins i abets lliris ahon dols polse acordes complets eixe himne de gloria que alceu tots a cor, a mi’m deu la vida, sens mí l’himne mor.”“Belles flors de l’horta, parleu i digau que quam lo sol brilla en mij del cel blau, mos besos refresquen vostres càlcers sechs, i quam passe, imite càntichs i gemechs. Cante, perque robe les vostres flairors; gemeque, si us trobe robats els amors”“Lo sol a tota presa remata son viaje i en lo ponent s’atura. Ensemps que, poc a poc, los ventijols nocturnos refresquen el oraje, la llum rojenca sembla que incendia el paisaje i en l’horisont esclaten les resplandors del foc.”“De los seus ulls no brollen los raigs d’inteligencia que si lo cos alena, lo seny està ensopit; en lo mirar denota mortal indiferencia; sense emocions reposa, dormida sa conciencia i son esguart tristíssim se pert en linfinit.”“Ell era amic de casa: en la barraca entrava quan volia… ¿per què, pues, la asediava?… ¡Allò era massa!” “¡No era lleig! ¡Era bo!… Y el coneixia fea molts anys. ¡Molts anys! Ell treballava uns campets d’alli prop… Y ella sabia que no era pobre… Pero, què’s pensava?”“A ella, la viu tan polida com sempre, y tan amorosa, de ma terra benehida la flor més fresca y flayroisa; de mos pensaments més nobles símbol afalagador; musa de les meues cobles, amada del meu amor”“Lo valencià voler es fort y ficte, com lemboirada penya dura y fosca del Mongó, que les ones desafia, y espera ferm, y les desfà en escuma”“Les barraques y alqueries Fa poch ha tan bullangueres, Ya s’han dormit a fileres, Com en les canyes les aus; Y les ones que bramaben, Ja no jiulen, ya no s’ouen, Ni’ls mastelers se mouen Les llubernes de les naus”“Al arribà al casal, tot son besades; la ben parada taula ja’ns espera ab sos fruyts exquisits, y al centre l’anfora de transparent cristall , tota guarnida de llirs y gessamins, clavells y roses”“Baix la parra de l’ombra protectora, vora’l pou d’aigua fresca i cristal·lina, sobre’l brancal, graciosament inclina el cos diví la bella llauradora. Ella es alta y es plena i temtadora Com una fruita saborosa i fina; I te’ls ulls blaus, i en la brillant retina Un no sé qué, que encanta i enamora.Jo la mire, indiscret, desde la porta Del meu casal, i, adelantant el pas, Li dic que és la mes bella flor de l’horta. I ella fuig, presurosa, cap al más, Florint-li als llavis una rialla forta I ab el cantér ple daigua baix del bras”.“No li digau que yo l’ador, ni feu tampoc quella se ho pensi: damunt del meu secret damor poseu la llosa del silenci”“Que yo l’anyor no li digau, carnet perdut en el sarau, ventall de nacre, llasset blau que has adornat ses trenes d’or”.“¿Seré yo acàs com el pastor que ala regina sol buscava, sense saber que al seu costat feia ab amor sa propia ruta, perque tot temps mirant al lluny mai es girà a sa companyona?”“…lo jardí va enllumenant-se del sol per sos minsos raigs” “No sé que té la rosada, en son angoix de plorar, que es en lo jardí un idili format per rims eternals: cada perla es una estrofa que ens parla quietut i pau”“I quan serem ancians, encar les troses donaràn son perfum, i al cel fent via muntaran pel parral en magna ofrena danhels i desenganys, de goigs i llàgrimes. I quan al fi sigam ruïn escòria, Remesclats en un clot els nostres ossos, Encar en el jardí, potser, florixquen Novelles il·lusions i albes poncelles”“Al cor de la nit pura naix un lírich suspir calent, com de guitarres d’or, i una veu enmelada de ternura se retors en uns llavis plens d’amor”.“¿Quan vols que anem, Mar-Rosa, a cullir d’un taronger l’açahar que ha de coronar-te el dia que se casem?” “I la veu del poeta ens amostrà la historia de la terra on naixquerem: fon evocació de lo nostre pasat; ell ens cantà la gloria del Rei nostre senyor En Jaume d’Aragó; ens cantà tradicions oblidades del Turia; la veu del juí final de Sant Vicent Ferrer; la ciencia de Lluis Vives; l’heroisme de Lluria i el crit del Palleter…”“Però en el cor de l’home, àmfora creadora, directriu de la vida, argila triomfadora on florix el talent, he trobat posseint-lo, oh folla inconseqüència, en mig de ses grandeses, en mig de sa eloqüència, sols l’odi. ¿Eternament?”“Negres los ulls com una nit serena i com brases encesos de lluents: rojos els llavis, llavis de morena, freses com a flors i com lo foc ardents” “Lo temps dugué a ma vida la pau volguda, lo dolç conhort; i soc tancada, hui la ferida, valent y fort” “Llamp que ferestec la nit llumena, i al temps qu’esclata, mor en un tro: aixis de sobte finí ma pena: ¡Deu es molt bo!”“Oh, flor gòtica del card punjaguda i oblidada com l’amor d’aquella amiga. Creixeres vora’l camí L’aire bla te gronxa i passa Com l’amor que ompli ma vida”“El gerani del balcó perd la fulla i es desgana “Una nit de primavera Ab perfums d’eucaristia… Vares pujar a la cambra Mentres l’agüela dormia: Mentres l’agüela somniava En l’amor que io et tenia…”“Contemple el vol nupcial de les abelles que èbries de llum remunten el zenit; quina lliçó d’amor ens donen elles. Volar, atènyer lhimeneu, caure transit!”“Soc Francesc d’Espanya, oh ma bella aimia! Qui el dret li pertoca de conqueridor; Qui en el guany de terres mes daler sentia Pel de vostre cor”“Qui místic vos ama ardent vos reclama, de vostra bellesa sublim freturós”. “Espurneja la llar i la familia es séu óptima i franca entorn de l’olla. El coment es la sal de la vigilia I la fe la virtut en esta colla” “L’ermitá, en dolça pau tendror suprema defugint els pensars i els llocs perversos acompanya, como orgue, escribint versos”“L’odi, l’enveja, el rencor i l’ambició. Vaig deixar tan sols, lluminós i olar ànima del món: l’amor.” “¡I com l’enamoraven les cues volanderes de llaços i trenetes en tremolí constant! Sons ulls, que le miraven en dansa, joganeres voldrien telescòpis, fantàstiques ulleres d’astròleg navegant.”“I l’illa mai no es cansa désser un tros de món desconegut: la plena benaurança rau en la més completa solitud. “Ell volguera volar com la sageta que forada els espais en vol cabdal. Ell voldria volar com el cometa Que sa cua de foc mostra triomfal. I com ells en son vol, creuar la vida Sens volteres, sens dubtes ni recel, Cercant como la sageta la ferida, Com lestrela fugaç, camins de cel”“La llengua es a la patria lo que a la terra els arbres: l’arrelam que l’apreta, els troncs que l’ennoblixen, les branques que s’eixamplen per donar-li son ombra i a la volta son fruit” “La terra valenciana, com aquella donzella que vora l’aigua blava brodava en sedes fines, per al bon foraster té el si de novençana… Ací tot s’arraïla!”“Si amb ta vilesa vols comprar la glòria, si amb ta vilesa vols guanyar victòria, si amb ta vilesa vols captar trofeu, al cadavall, oh, mísera bactèria!, sols huràs assolit amb tanta dèria tornar-te caramida del menyspreu”.“…Palpita la primavera dins un riu pregon que ha transformat realitat i mite en la més clara joventut del món”. “Tot són parets que guanyen el silenci per por a dir les coses massa dures”. Existix la llimitacio objectiva pero la responsabilitat seguix sent de tots: “Posem un bosc d’esquenes al diàleg i no volem fer nostre l’hermetisme”.“Encara tinc la font coberta d’illes que em porten un desig a punta dala. No hi ha tiges al port. Xiula el desembre Com un indesxifrat cristal de saba, Mentres la nina dorm i la sang groga Despenja un cabiró cansat de l’aigua”.“Amor, No puc fer res, no vull fer res, et mire, Mire totes les coses, totes estan ben fetes”. “Amor, Un cant d’amor, un cant com una casa, D’alegres carmesines les finestres”.“La tradició de segles que es nodria en les fonts seculars de nostra fe, de sobte s’ha fet pols i l’aigua raja a la comoditat del glop novell…” “¿Sera que l’immutable dogma sacre sacobla al modernisme de les gents i que el recte sentit de la justicia el dicta cadascun al seu parer…?”“¿Per qué no em crides ab veu de lluna per a que em senta claror d’estrela i salve el trànsit per tanta duna on l’equilibri se me revela?” “Cantar, i ser Sanc d’horiso… Vine, poder De la canço, Du la bonança De ser sincera, ¡que l’esperança sempre s’espera!”“Si vens com et requerisc, L’inmensitat de la mar Em cabrá tota en els ulls I el cel se n’abaixarà Per a que el bese el meu cor…” “I cantar, cantar nomes tot lo que canta Dins del ritme De la rosa Dels meus vents en vol absort feliç per agil i per lliure…”
