|     
              “Baix la parra de l’ombra protectora, vora’l pou d’aigua fresca i cristal·lina,
 sobre’l brancal, graciosament inclina
 el cos diví la bella llauradora.
 Ella es alta y es plena i temtadora
 Com una fruita saborosa i fina;
 I te’ls ulls blaus, i en la brillant retina
 Un no sé qué, que encanta i enamora.
 
 
 Taken from "Joc Floral / Flor Natural - a classic collection 
              of Valencian poetry
 |