|  “I 
              quan serem ancians, encar les troses donaràn son perfum, i al cel fent via
 muntaran pel parral en magna ofrena
 danhels i desenganys, de goigs i llàgrimes.
 I quan al fi sigam ruïn escòria,
 Remesclats en un clot els nostres ossos,
 Encar en el jardí, potser, florixquen
 Novelles il·lusions i albes poncelles”
 
 
 Taken from "Joc Floral / Flor Natural - a classic collection 
              of Valencian poetry
 |