|  “Negres 
              los ulls com una nit serena i com brases encesos de lluents:
 rojos els llavis, llavis de morena,
 freses com a flors i com lo foc ardents”
 “Lo temps dugué a ma vida
 la pau volguda, lo dolç conhort;
 i soc tancada, hui la ferida,
 valent y fort”
 “Llamp que ferestec la nit llumena,
 i al temps qu’esclata, mor en un tro:
 aixis de sobte finí ma pena:
 ¡Deu es molt bo!”
 
 
 Taken from "Joc Floral / Flor Natural - a classic collection 
              of Valencian poetry
 |