|    “Reviu, 
              y como al alba, tot en lo mon desperta, Se sent per ahon tu passes flaryor de flor uberta
 Palpitejar de ales, remor de místichs cants”
 “Altar ahon se desposen romeu ab sa Julieta,
 Ahon Madalena plore sa joventut inqueta,
 Y Ofelia, cantant, sembre ses desfullades flors;
 Ahon Dante s’agenolle pensívol, y en sos brassos
 Andrómaca afligida estrenya ab tendres llassos
 El millor dels tresors.”
 
 
 Taken from "Joc Floral / Flor Natural - a classic collection 
              of Valencian poetry
 |